Història del desenvolupament de la ciència de les organitzacions

Schleiden i Schwann (1839) van crear simultàniament la "teoria cel·lular", dilucidant que les cèl·lules són la unitat fonamental d'estructura, funció i aparició en animals i plantes. A partir d'aleshores, la investigació sobre cèl·lules es va anar desenvolupant gradualment cap a la citologia, però les cèl·lules són el component principal del teixit. Les característiques estructurals i funcionals de diverses organitzacions es reflecteixen principalment en les cèl·lules que les integren, de manera que l'estudi de l'estructura i la funció cel·lular continua sent una part important de la histologia. La histologia actual és una ciència que inclou l'estudi de la microestructura i la funció de cèl·lules, teixits i òrgans. Des de la segona meitat del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX, la citologia va utilitzar principalment microscopis ordinaris per estudiar l'estructura cel·lular i les seves relacions funcionals.
L'estudi de la fisiologia cel·lular i la química encara està en la seva infància. Posteriorment, a causa de la millora dels microscopis, el ràpid desenvolupament de la tecnologia de secció biològica i la química dels colorants, l'estudi de l'estructura cel·lular es va fer cada cop més detallat i aprofundit. L'ús d'excel·lents fixadors, talladors i diversos colorants bio extrets del quitrà de hulla pot mostrar els detalls estructurals de teixits i cèl·lules sota un microscopi comú. El desenvolupament i la millora de la tecnologia d'investigació histològica ofereixen múltiples mètodes estàndard per identificar la microestructura de teixits i cèl·lules. La investigació realitzada amb aquests mètodes indica que moltes estructures fines d'organismes solen estar presents en condicions normals. La invenció de la tecnologia de cultiu de teixits i el mètode d'observació de cèl·lules vives confirma que aquestes estructures fines són inherents al teixit viu i les cèl·lules vives, i no són il·lusions artificials causades per mètodes tècnics.
L'estudi de la histologia proporciona imatges estàndard de les estructures fines d'òrgans, teixits i cèl·lules normals, i demostra que aquestes estructures fines presenten certs canvis en diferents condicions fisiològiques, permetent així una exploració més precisa de la seva relació amb la funció. Aquests èxits en histologia proporcionen una base important per estudiar la funció dels organismes en fisiologia. Les imatges de microestructures normals obtingudes de la investigació histològica són una base necessària per a la histologia patològica. Només amb una comprensió clara de les microestructures normals, la histologia patològica pot explorar els canvis anormals en aquestes microestructures durant el procés de la malaltia.
L'estudi de la histologia mèdica pretén dilucidar l'estructura morfològica i les activitats fisiològiques de cèl·lules, teixits, òrgans i sistemes en condicions normals, així com les seves interrelacions i significats dins del cos humà. Cada òrgan i sistema en un adult té les seves pròpies característiques de teixit amb estructures fines i realitza funcions específiques. Per exemple, la cavitat oral, l'esòfag, l'estómac, l'intestí, etc. estan formats pel desenvolupament, diferenciació i combinació de diferents teixits, que tenen les seves pròpies característiques morfològiques i estructurals, però fan una funció comuna de digerir els aliments, absorbint nutrients i eliminant les escombraries.
El cultiu de talents organitzatius mèdics requereix dominar o comprendre l'estructura microscòpica de diversos teixits i òrgans del cos humà sota el microscopi de llum, la ultraestructura de les cèl·lules i teixits principals i la relació entre aquestes estructures i funcions; Dominar o comprendre el procés i les deformitats del desenvolupament embrionari humà primerenc, les membranes fetals i la placenta i diversos sistemes d'òrgans principals. Els talents organitzatius aconsegueixen habilitats bàsiques en: familiaritat amb l'estructura i l'ús dels microscopis òptics, la competència en l'ús i la protecció de microscopis òptics, i la capacitat d'identificar la microestructura de diversos teixits i òrgans sota microscopis òptics; Ser capaç d'utilitzar la terminologia mèdica correcta i les paraules per descriure amb precisió el que es veu al microscopi; Capaç d'identificar imatges ultraestructurals de cèl·lules i teixits principals