Deshidratació de l'organització

Després de la fixació i el rentat, l'organització conté una gran quantitat d'aigua, que no es pot barrejar amb parafina. Per tant, la deshidratació s'ha de dur a terme abans de la depilació i la incrustació.
Deshidratació: es refereix al procés de substitució de l'aigua dels teixits per un determinat reactiu químic.
La deshidratació ha de ser un procés de reacció lent. Si el gradient de concentració del fluid entre les parts internes i externes de l'organització és massa gran, donant lloc a una ràpida difusió de l'intercanvi de fluids a la membrana cel·lular, pot augmentar la pèrdua cel·lular. Per aquest motiu, la mostra ha de ser tractada amb una sèrie de reactius amb concentracions que augmenten gradualment. La deshidratació excessiva pot provocar l'enduriment, la fragilitat i l'atròfia dels teixits; La deshidratació incompleta pot inhibir la penetració del detergent als teixits, fent que la mostra es torni suau i no pugui penetrar. Hi ha molts tipus d'agents deshidratants, incloent etanol, etanol acetona, metanol, isopropil etilenglicol i etanol desnaturalitzat. Si s'escull etanol com a agent deshidratant, primer s'ha de sucar el teixit en etanol al 70%, seguit de solucions al 95% i al 100%. Els teixits tous suggereixen començar el procediment de processament amb etanol al 30%.
L'agent deshidratant més utilitzat és l'etanol.
L'alcohol té una forta capacitat de deshidratació i té efectes adversos sobre l'enduriment i la fragilitat dels teixits. Quan s'utilitza, sol ser de concentració baixa a concentració alta, i les sèries de concentració solen ser del 70%, 80%, 90%, 95% i 100%. A la pràctica clínica, quan s'utilitza alcohol que conté fixador per fixar teixits, (solució de Carnoy, AAF) els teixits no necessiten passar per concentracions baixes d'alcohol i poden entrar directament en una deshidratació alcohòlica del 95%.